Mandarines Marisol
Va aparèixer al voltant de 1970 a Castelló per la mutació de la Oroval. L'arbre té un port mitjà amb creixement erecte, amb alguna espina que desapareix amb el temps. Té abundància de fulla petita, podent haver-hi una gran diferència en la grandària de les mateixes segons procedeixi la brotada de la primavera o de la tardor.
Té tendència al qualli de la mandarina a la punta del brot el que dóna lloc a ramells de fruites a la recol·lecció. Els nusos de les branques estan molt junts i té moltes fulles amb el que li fa fàcilment distingible pel seu aspecte compacte i espès. La mandarina és precoç en la seva maduració amb una alta producció sense necessitat de pol·linitzacions forçades. Té un bon comportament en totes les zones de cultiu, però la precocitat de la maduració vindrà influenciada pel microclima de cada zona, sent la seva recol·lecció normal a partir de mitjans de setembre. La mandarina té un punt d'acidesa, es sol pelar amb facilitat i té molt bon gust.